Auditori Nacional de Música

Auditori Nacional de Música | Madrid

Disposició


IV	TOMPETERíA		III	EXPRESIVO
1	Trompeta Batalla	8′	41	Violón Mayor	16′
2	Clarín T	8′	42	Flautado de madera	8′
3	Bajoncillo B	4′	43	Gamba	8′
4	Trompeta Magna T	16′	44	Onda Marina	8′
5	Violeta B	2′	45	Viola	8′
6	Viejos	16	46	Vuitena	4′
7	Orles	8′	47	Flauta Travesera	4′
8	Tolosana	IV	48	17ª Mayor	3 1/5′
9	Corneta	VI	49	Nazardo 12ª	2 2/3′
10	Violó	8′	50	Quincena	2′
			51	Nazardo 17ª	1 3/5′
II	ÓRGANO MAYOR		52	Pífano	2′
11	Flautat Major	16′	53	Séptima	1 1/7′
12	Flautat	8′	54	Xiflet	1′
13	Flauta Chimenea	8′	55	Ple	IV
14	Flauta Armónica	8′	56	Tercerilla	III
15	Vuitena	4′	57	Fagot	16′
16	Docena	2 2/3′	58	Trompeta Armónica	8′
17	Quincena	2′	59	Oboe	8′
18	Ple	VI	60	Voz Humana	8′
19	Címbala	IV	61	Clarín Campaña	4′
20	Trompeta Mayor	16′	62	Tremulant
21	Trompeta Reial	8′
				CADERETAS EXTERIORES
	Acoplamientos mecánicos		63	Flautat	8′
22	IV-II		64	Tapado	8′
23	I-II		65	Quintatón	8′
24	III-II Bajos		66	Vuitena
25	III-II Tiples		67	Flauta Dulce	4′
			68	Nazardo 12ª	4′
	PEDAL		69	Quincena	2 2/3′
26	Grave	32′	70	Flauta Silvestre	2′
27	Contres	16′	71	Nazardo 17ª	2′
28	Subbajo	16′	72	Nazardo 19ª	1 3/5′
29	Flautat	8′	73	Churumbela	1 1/3′
30	Bajo Cónico	8′	74	Ple	II
31	Vuitena	4′	75	Címbala	IV
32	Corno	2′	76	Serpenton	III
33	Tolosana	III	77	Cromorno	16′
34	Compuestas	III	78	Tremulant	8′
35	Ple	IV
36	Contra Bombarda	32′		Acoblaments
37	Bombarda	16′	79	III-I (eléctrico)
38	Trompeta	8′	80	IV-Ped
39	Clarín	4′	81	III-Ped (eléctrico)
			82	III 4′-Ped (eléctrico)
			83	II-Ped
	Acoplamiento Electrico		84	I-Ped
40	III 16′ – II


	Mecánica suspendida
	Combinaciones programables (2560)
	Crescendos programables (4)

EL GRAN ORGUE DE LA SALA SIMFÒNICA DE L'AUDITORI NACIONAL DE MÚSICA DE MADRID

FILOSOFIA D’UN PROJECTE
La construcció d’un orgue per a la sala simfònica més gran del nostre país suposa assumir un compromís molt alt.

L’instrument ha de complir diverses missions; didàctica, seu de concursos de composició i d’interpretació, enregistraments, i especialment les seves funcions concertístiques com a instrument solista i com a acompanyant en obres orquestrals i corals.

Hi ha de ser possible interpretar la més àmplia gamma de literatura musical i obrir camí a noves creacions, però, ha de tenir la seva personalitat pròpia, una harmonització de màxima qualitat que aconsegueixi vèncer les dificultats del gran volum de la sala, i d’una acústica més favorable per a altres tipus d’instruments.

L’instrument es basa en els coneixements i els progressos internacionals, reproduint la vessant estilística centreeuropea, així com en la rica tradició de les escoles ibèriques, arribant a una síntesi, i com a obra artesana, arriba a una expressió creativa de l’època en què vivim i del seu entorn.

ESTÈTICA
La façana de linstrument és expressió palpable daquesta síntesi. Projectada per l’arquitecte Simon Platt, s’hi ha intentat plasmar un cos decoratiu d’acord amb la sala. Múltiples elements dels orgues històrics ibèrics, s’harmonitzen en una síntesi:

Tradicional trompeteria horitzontal, distintiu de l’orgue ibèric.
Tubs de façana adornats, probable aportació flamenca o alemanya a l’orgue Català-Balear del Renaixement i Barroc, i encara utilitzat pel genial organer Jordi Bosch i la seva escola d’Andalusia.
Elevació de la part central del moble. La Cadereta, molt freqüent a l’escola Balear-Catalano-Levantina, en aquest cas partida en dos.
Tubs invertits, existents a les catedrals de Mèxic D.F i Perpignan
Disseny de les gelosies que cobreixen la part superior dels tubs, tradició molt estesa als orgues de l’escola castellana.

La façana de l’orgue en resum representa els cinc cossos de l’instrument de l’orgue expressiu (Werkprinzip). Cada cos té una missió assignada i, per tant, el seu so té un caràcter diferent dels altres. De fet, es podria parlar de cinc orgues diferents.

TÈCNICA
El reflex de l’orgue ibèric també s’aprecia en els detalls tècnics:

Existència de tres jocs partits al teclat de la trompeteria.
Abundant presència de registres de llengüeta.
Flautat doble (molt característic de Mallorca).
L’harmònic de tercera a la tercereta de l’orgue Expressiu.
Acoblament partit a baixos i tiples del tercer al segon teclat, facilitant la interpretació de la literatura organística ibèrica.

HARMONITZACIÓ
Després d’efectuar assaigs acústics amb mostres de diferents caràcters, amb la sala plena i buida, cadascun dels gairebé 5.000 tubs va ser ajustat a les condicions del recinte.

Partim de la base que l’orgue és un instrument en constant evolució, i n’és una mostra les nombroses innovacions aplicades en aquest orgue. Algunes basades en investigacions pròpies com ara el sistema d’alimentació del vent, els acoblaments mecànics, les ventiles quàdruples a l’expressiu, etc.

Altres fonamentals en les realitzacions dels antics mestres organers, com el sistema d’ajust dels eixos de la mecànica mitjançant molls autoregulables, inspirades en l’invent de Jordi Bosch, realitzat al Palau Reial.

MADRID, ESPANYA
Auditori Nacional de Música, 1990
N 69 / IV / P

Sol·licita'ns més informació sense compromís

Si esteu interessats en els nostres orgues, ompliu si us plau aquest formulari i ens posarem en contacte amb vostè.