Palau de la Música Catalana | Barcelona
|
I
|
Orgue Major
|
III
|
Recitatiu expressiu
|
|||
|
39
|
Super I |
1
|
IV-III | |||
|
40
|
Super III-I |
2
|
Bordó Major | 16 | ||
|
41
|
Flautat Major | 16 |
3
|
Violó Principal | 8 | |
|
42
|
Bordó Major | 16 |
4
|
Viola de Gamba | 8 | |
|
43
|
Flautat de Cara | 8 |
5
|
Flauta de Concert | 8 | |
|
44
|
Flauta Xemeneia | 8 |
6
|
Bordó | 8 | |
|
45
|
Bordó | 8 |
7
|
Quintató | 8 | |
|
46
|
Viola de Gamba | 8 |
8
|
Aeolina | 8 | |
|
47
|
Salicional | 8 |
9
|
Veu Celeste | 8 | |
|
48
|
Vuitena | 4 |
10
|
Principal | 4 | |
|
49
|
Flauta Xemeneia | 4 |
11
|
Flauta Octaviant | 4 | |
|
50
|
Dotzena | 2 2/3 |
12
|
Flautí | 4 | |
|
51
|
Quinzena | 2 |
13
|
Sesquiàltera | II | |
|
52
|
Vintena | 1 1/7 |
14
|
Clarinet | 8 | |
|
53
|
Corneta | III-V |
15
|
Trèmol | ||
|
54
|
Plens | III | ||||
|
55
|
Fagot | 16 |
IV
|
Eco Expressiu (Fernwerk)
|
||
|
56
|
Trompeta | 8 |
16
|
Corn de Nit | 8 | |
|
57
|
Clarins | 4 |
17
|
Bordó | 8 | |
|
58
|
II-I |
18
|
Flauta | 8 | ||
|
59
|
III-I |
19
|
Viola | 8 | ||
|
60
|
Sub III-I |
20
|
Veu Angèlica | 8 | ||
|
34
|
Flauta Cònica | 4 | ||||
|
II
|
Positiu
|
35
|
Piccolo | 2 | ||
|
21
|
III-II |
36
|
Veu Humana | 8 | ||
|
22
|
Quintató | 16 |
37
|
Trompeta Harmònica | 8 | |
|
23
|
Principal | 8 |
38
|
Trèmol | ||
|
24
|
Flauta Harmònica | 8 | ||||
|
25
|
Corn de Camussa | 8 |
Pedal
|
|||
|
26
|
Bordó de Fusta | 8 |
61
|
Bordó Greu | 32 | |
|
27
|
Dolciana | 8 |
62
|
Contrabaix | 16 | |
|
28
|
Flauta Dolça | 4 |
63
|
Subbaix | 16 | |
|
29
|
Vuitena | 4 |
64
|
Baix de Violó | 16 | |
|
30
|
Flabiolets | 2 |
65
|
Bordó Dolç | 16 | |
|
31
|
Plens | III |
66
|
Dotzena | 10 2/3 | |
|
32
|
Oboè | 8 |
67
|
Baix | 8 | |
|
33
|
Trèmol |
68
|
Violoncel | 8 | ||
|
69
|
Flauta | 8 | ||||
|
70
|
Bordó | 8 | ||||
|
71
|
Vuitena | 4 | ||||
|
72
|
Bombarda | 16 | ||||
|
73
|
Trompeta | 8 | ||||
|
74
|
I-Pedal | |||||
|
75
|
II-Pedal | |||||
|
76
|
III-Pedal | |||||
|
77
|
IV-Pedal | |||||
|
78
|
Bassmelodie | |||||
L'ORGUE WALCKER DEL PALAU DE LA MÚSICA DE BARCELONA
HISTORIA
El 1907 l’Orfeó Català va inaugurar la seva nova seu a l’edifici modernista de Domènech i Montaner. L’orgue havia estat encarregat a la prestigiosa casa Walcker de Ludwigsburg (Alemanya).
L’instrument es va construir entre 1906 i 1908 amb transmissió completament pneumàtica, 60 registres repartits en quatre teclats i pedal (Positiu, Recitatiu i Ressò es troben a les caixes expressives).
El 1915 la mateixa casa Walcker substitueix la transmissió pneumàtica entre la consola i l’orgue per transmissió elèctrica. El 1973 OESA transforma l’orgue, modifica alguns dels registres, fa una nova la consola i abandona el quart teclat. A partir d’aquest moment, l’orgue es va deteriorant ràpidament. El 1982 es remodela l’edifici i es perd l’espai destinat a l’Eco. El 1997 es desmunta completament, fins que el 2002 s’inicia la restauració.
Tot i que Walcker tenia una gran producció a principis del S. XX (aproximadament 600 instruments en 10 anys), actualment hi ha pocs instruments conservats d’aquesta mateixa època, estètica i origen, sobretot en sales de concert, ja que van ser destruïts per les guerres o transformats a altres estètiques segons el gust del moment.
Per això, instruments conservats com el del Palau adquireixen una importància especial com a representants del seu temps i baules en la història de l’organeria. És indiscutible que qualsevol intervenció ha de tenir com a objectiu la recuperació de les seves característiques originals tècniques i sonores, d’altra banda, estretament vinculades entre elles.
Tot i ser també organers restauradors i tenir experiències en instruments similars (com el d’Aquilino Amezua de la Catedral de Sevilla del 1903 amb 90 registres), en aquesta intervenció hem comptat amb la col·laboració de Christian Scheffler i el seu equip especialitzat en orgues romàntics.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ
A la restauració s’han realitzat tasques de documentació i classificació del material conservat. Neteja i consolidació de les peces atacades per xilòfags. S’han substituït totes les pells dels milers de ventilles, manxes d’ordres, minvendes, bosses, etc. i se n’ha comprovat el funcionament. Igualment s’han substituït les pells de les grans manxes dipòsit i s’han eliminat fuites de vent de tot el sistema d’alimentació.
Ha calgut revisar completament la canonada conservada i reconstruir completament diversos registres fins a completar els 4.100 tubs que conté l’orgue. S’ha reconstruït una nova consola seguint el model de l’original de Walcker del 1908 preparada per a la interpretació de la literatura romàntica i simfònica que a més inclourà combinacions electròniques i un sistema de replay que a més de garantir el manteniment pot ser útil perquè els concertistes escoltin les seves registracions, difondre la sonoritat de l’instrument en tota la seva esplendor durant les visites al Palau, així com una funció didàctica indiscutible.
Finalment, s’ha realitzat la recuperació de l’harmonització, les peculiaritats sonores de l’orgue Walcker. S’han rectificat les modificacions realitzades a la canonada i s’han integrat en el conjunt els registres reconstruïts.
Manxa durant i després de la restauració
Descripció de l’orgue en una publicació de 1928 de la pròpia casa Walcker
BARCELONA, ESPANYA
Palau de la Musica Catalana, 2003
R 63 / IV / P, Walcker, 1907
Sol·licita'ns més informació sense compromís
Si esteu interessats en els nostres orgues, ompliu si us plau aquest formulari i ens posarem en contacte amb vostè.
