Parròquia de Santanyí | Mallorca

HISTÒRIA
En aquest orgue trenca Bosch amb totes les tradicions i inicia un camp completament nou. L’instrument, en origen de tres teclats sobre una base de flautat de 16′, té una Corneta amb X fileres i un ple de XXV tots dos sobre conductes de 2,8 metres, sent actualment, amb els seus 1.104 tubs, el registre més nombrós del món. Per assegurar el subministrament de vent suficient a aquest ple, a la primera vuitena del secret instal·la una arca de vents doble, una novetat mundial.

Les cornetes del gran orgue, les impressionants trompetes i, sobretot, el gran ple, amb la seva única i excepcional energia sonora i brillantor, impressionen qui té ocasió de sentir-los. La generosa i delicada elaboració de tots els detalls, les mides inusuals dels natards i de la bombarda de fusta, els tubs d’estany de parets extremadament gruixudes i d’extraordinària estora sorprenen encara avui.

L’harmonització correspon igualment a aquest esperit: peus oberts, llums de les boques amples i altes que emeten sons esplèndids i generosos. Els principals, flautats 16′ i 8′ de l’orgue major, tenen per primera vegada entalles d’expressió àmplies, cosa que és una altra novetat a la història de l’organeria.

Després de la desamortització i demolició de l’església gòtica de Santo Domingo a Palma de Mallorca, que segons testimonis era una de les més belles del mediterrani, l’orgue va ser venut el 1837 a l’església parroquial de Sant Andreu a Santanyí, Mallorca. Per dificultats econòmiques i d’espai no va poder ser instal·lat íntegrament, no obstant, el material no utilitzat es va conservar parcialment a les voltes de la parròquia.